JOC: LA NATURA COM A JOGUET

OBJECTIUS:

  • Inculcar en els més xicotets el respecte per la natura i explicar una mica que tot en ella és necessari.

MATERIAL:

  • Llana de diferents colors (quedarà més cridaner)

DESENVOLUPAMENT:

Xicotet conte per a introduir als xiquets/es en el joc.

“Va haver-hi una vegada un rei que tenia un gran palau, els jardins del qual eren realment meravellosos. Allí vivien milers d’animals de centenars d’espècies diferents, de gran varietat i colorit, que convertien aquell lloc en una espècie de paradís del qual tots gaudien.

Només una cosa en aquells jardins disgustava al rei: pràcticament en el centre del lloc es veien les restes del que segles arrere havia sigut un immens arbre, però que ara lluïa apagat i quasi sec, restant brillantor i color al conjunt. Tant el molestava, que finalment va ordenar tallar-ho i substituir-ho per una peciosa font.

Algun temps després, un astut noble va estar visitant al rei en el seu palau. I en un moment li va dir dissimuladament a l’oïda:

– Majestat, sou el més astut dels homes. A tot arreu se sent parlar de la bellesa d’aquests jardins i la multitud d’animals que els recorren. Però en el temps que porte ací, a penes he pogut veure una altra cosa que no fora aquesta font i uns pocs pardalets… Quin gran engany!

El rei, que mai va pretendre enganyar a ningú, va descobrir amb horror que era veritat el que deia el noble. Feia tants mesos que admirava la font, que no s’havien adonat que a penes quedaven uns pocs animals. Sense perdre un segon, va cridar als experts i savis de la cort. El rei va haver d’escoltar moltes mentides, invents i suposicions, però res que poguera explicar el succeït. Ni tan sols la gran recompensa que va oferir el rei va permetre recuperar l’esplendor dels jardins reals.

Molts anys després, una jove es va presentar davant el rei assegurant que podria explicar el succeït i recuperar els animals.

– El que va passar amb el seu jardí és que no tenia suficients excrements, majestat. Sobretot d’arna.

Tots els presents van riure l’acudit de la jove. Els guàrdies es disposaven a expulsar-la quan el rei li ho va impedir.

– Vull escoltar la història. De les mil mentides que he sentit, cap havia començat així.

La jove va seguir molt seriosa, i va començar a explicar com els grans animals d’aquells jardins s’alimentaven principalment de xicotets ocells de vius colors, que devien el seu aspecte al seu menjar, composta per uns acolorits cucs al seu torn s’alimentaven de diverses espècies estranyíssimes de plantes i flors que només podien créixer en aquell lloc del món, sempre que hi haguera suficient excrement d’arnes… i així va continuar comptant com les arnes també eren la base del menjar de molts altres ocells, els excrements dels quals feien sorgir noves espècies de plantes que alimentaven altres insectes i animals, que al seu torn eren vitals per a l’existència d’altres espècies… I hauria continuat parlant sense parar, si el rei no haguera cridat.

– Prou! I es pot saber com saps tu totes aquestes coses, sent tan jove?- va preguntar.

– Doncs perquè ara tot aquest jardí ara és a la meua casa. Abans d’haver nascut jo, el meu pare va recuperar aquell vell arbre arrancat del centre dels jardins reals i el va plantar al seu jardí. Des de llavors, cada primavera, d’aquell arbre sorgeixen milers i milers d’arnes. Amb el temps, les arnes van atraure els ocells, i van sorgir noves plantes i arbres, que van ser menjar d’altres animals, que al seu torn ho van ser d’uns altres… I ara, l’antiga casa del meu pare està plena de vida i color. Tot va ser per les arnes del gran arbre.

– Excel·lent! -va exclamar el rei-. Ara podré recuperar els meus jardins. I a tu, et faré rica. Assegura’t que dins d’una setmana tot estiga llest. Utilitza tants homes com necessites.

– Crec que no podrà ser majestat- va dir la jove-. Si voleu, puc intentar tornar a recrear els jardins, però no viureu per a veure-ho. Fan falta moltíssims anys per a recuperar l’equilibri natural. Amb molta sort, quan jo siga anciana podria estar llest. Aquestes coses no depenen de quants homes treballen en elles.

El rostre de l’ancià rei es va quedar trist i pensatiu, comprenent el delicat que és l’equilibri de la naturalesa, i l’imprudent que va ser en trencar-lo tan alegrement. Però estimava tant aquells jardins i aquells animals, que va decidir construir un immens palau al costat de les terres de la jove. I amb milers d’homes treballant en l’obra, va poder veure-la acabada en moltíssim menys temps del que haguera sigut necessari per a restablir l’equilibri natural d’aquells jardins en qualsevol altre lloc.”

JOC:

Proposarem als xiquets/es que trien algun element de la Natura que els agradaría ser. Per exemple, un dirà que un Os, un altre que un llac o un arbre, algun una flor o una muntanya… i així fins a tindre bastants personatges ficticis. Després, els entregarem a cadascun una madeixa de llana de diferents colors i hauran de lligar-se amb el company de l’entorn amb el qual es relaciona el seu personatge triat.

Així descobriran com a l’Os li agrada viure a la muntanya, asseure’s sota l’ombra de l’arbre o beure aigua fresqueta del llac. Les llanes es mesclaran creant una autèntica teranyina de colors alhora que descobriran que tots necessitem de tots i que tots els elements de l’ecosistema són igualment importants, que no pot haver-hi desequilibris en la Natura.

EXPERIMENT: AMBIENTADOR ECO-FRIENDLY

Escola Matinera a casa

TALLER DE JARDINERIA: FEM UN HORTET A CASA

Escola Matinera a casa

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies