Conte.
“Algú estava matant llibres. Cada matí apareixia un nou llibre obert a la biblioteca, amb totes les seues fulles completament en blanc. Ningú sospitava que l’assassí era el malvat Zepo Repte, qui a la nit buidava els llibres amb un aspirador de lletres. Després les portava sigil·lós fins al seu cau, on amb una increïble espremedora de paraules elaborava una espècie de suc màgic.
I és que Zepo Repte sempre havia sigut molt dolent, però també molt ximple, i quan es va assabentar que els llibres feien a les persones més llestes, va decidir esprémer-los per a beure-se’ls, i així tornar-se llest.
Però els llibres no es beuen, ni es masteguen, sinó que necessiten ser llegits, i quan Zepo Repte va començar a beure els seus sucs de llibre, es va omplir d’històries i paraules que necessitaven ser llegides. I les paraules, que sí que són molt llestes, van descobrir que només podrien ser llegides si viatjaven pel cos fins a arribar a la pell de Zepo Repte, que es va convertir en un immens tatuatge ple de milers de lletres.
Va provar amb centenars de sabons i lleixius abans de descobrir que l’única manera de llevar-se les lletres era llegint-les. Així que, encara que no volia llegir ni una paraula, no li va quedar un altre remei, i va llegir la seua pròpia pell durant setmanes i setmanes per a deslliurar-se de tots aquells llibres que havia matat.
Llavors, així és com va acabar el misteri de l’assassí de llibres? Res d’això! Encara hui cada matí continua apareixent un nou llibre buit a la biblioteca, sense que ningú sàpia com ni per què.
Ho endevineu? Doncs sí, continua sent Zepo Repte, que continua aspirant les seues lletres i bevent el seu suc, perquè ha descobert que res li agrada més que llegir tots aquests llibres sobre la seua pell. I, com és veritat que s’ha tornat molt més llest, continua esprement llibres cada nit sense que ningú li enxampe…”
Experiment.
Passos:
Explicació