EXPERIMENT: OXIDACIÓ DE LA POMA

OBJECTIUS:

• Generar curiositat pel desconegut. Explorar les reaccions químiques darrere del procés d’oxidació en pomes
• Impulsar el treball en equip i l’organització grupal.
• Estimular el respecte per les opinions.
• Promoure la reflexió després de la realització de l’experiment per a extraure conclusions.

MATERIAL:

• Poma
• Llima
• Ganivet
• 4 plats xicotets
• Gel
• Pel·lícula de plàstic transparent, del qual s’usa habitualment en la cuina.

DESENVOLUPAMENT:

Tallem la poma en quatre trossos d’aproximadament la mateixa grandària. Numerem els plats. En el plat 1 col·loquem un tros tal qual. En el plat 2, el tros de poma embolicat en plàstic. En el plat 3 posem el tros regat amb suc de llima. I en el plat 4 situem el tros de poma cobert amb gel. Esperem 30 minuts i observem l’estat dels 4 trossos de poma. El panorama és el següent: El tros de poma del plat 1 està enfosquit; el 2 està enfosquit, però en menor mesura; els trossos 3 i 4 no han canviat de color.

EXPLICACIÓ

La poma està composta, entre altres coses, per fenols. Són molècules que s’oxiden amb facilitat en estar en contacte amb oxigen de l’aire. I per oxidases, que són unes proteïnes que s’encarreguen d’accelerar les reaccions d’oxidació. Els compostos resultants d’aquesta reacció química són marrons. Per això, si deixem la poma exposada a l’aire sense cap protecció, com el tros 1, s’oxida ràpidament i el seu color canvia a marró. Si protegim la poma amb plàstic, l’aire no està en contacte amb la superfície de la poma i, per tant, es retarda la deterioració de la fruita. El gel disminueix la temperatura de la poma i això disminueix la velocitat de les reaccions químiques. Per això, en mitja hora d’exposició a l’aire, l’oxidació en la superfície del tros 4 és imperceptible, en comparació amb el tros 1.

Una altra manera de retardar l’oxidació és afegir una mica de suc de llima a la fruita. El suc de llima conté vitamina C (àcid ascòrbic) que actua com a antioxidant.